No és una qüestió de centímetres
Josep Maria Espinàs a El Periódico del 2 de març de 2011
En general, els joves d’avui dia són més alts que els joves del meu temps. ¿És una conseqüència de l’alimentació? No ho veig clar, però he de confessar que no hi entenc. És probable que els endocrinòlegs puguin oferir-nos alguna explicació.
És un canvi que, si no m’equivoco, afecta igualment els nois i les noies. Alguna cosa passa, els humans tendeixen a estirar-se. La veritat és que no sé per què ser alt era una aspiració majoritària. «Alt i ben plantat», es deia. Un canvi històric, si hem de fer cas de les notícies que tenim de segles passats, encara que siguin escasses i confuses. Almenys jo no he llegit enlloc, per exemple, que Jaume I fos alt o fos baix. I, sobretot, com que alt i baix són conceptes relatius, fins que es va adoptar el sistema mètric no es va poder saber si un famós personatge d’altres èpoques feia 1.60 centímetres d’alçada o 1.80. Ni tan sols set pams o vuit pams. L’estatura era una cosa aproximativa, no exacta.
Només sé que, quan jo era jove, ser alt era un factor positiu -excepte si un volia estalviar-se de fer el servei militar-. Jo vaig ser considerat un noi alt, però sense cap necessitat d’haver-me encongit, ara jo no formo part d’aquesta espècie. No paro de trobar-me amb nois que són més alts que jo. I fins i tot noies, que en la meva joventut eren gairebé sempre més baixes que jo. Per fer un petó a una noia s’havia d’abaixar una mica el cap. Ara, quan vivim una època petonera, a vegades no dic que m’hagi de posar de puntetes, però el cara a cara ja és molt freqüent.
Penso que tenir una bona alçada continua sent un fet positiu. Per raons estètiques en relació amb la parella i per raons polítiques. Si no fos així, ¿hi hauria algun president que es posés alces a les sabates? Per a un càrrec, ser alt és una bona condició perquè se li reconegui l’autoritat. Un excel·lent trompetista o un poeta pot ser baix i ser admirat. Però són gent que pertanyen a un altre món. Com els esportistes. Un porter de futbol convé que sigui alt, però els davanters del Barça no ho són gaire, i així esquiven, amb velocitat i astúcia, els defensors que són torres. Messi no necessita tenir un pam més.
Els porters dels hotels de luxe acostumen a tenir una estatura poderosa. En canvi, el director de l’hotel és possible que tingui un aspecte insignificant. No serviria com a porter, però sí com a director.
En definitiva, el que compta més, a la llarga, és l’estatura interior.
